La seva obra posa en qüestió temes que travessen en l'àmbit personal vinculats amb assumptes socials, filosòfics i polítics: el cos contemporani, la performitat del gènere, la identitat blanquejada argentina, la migració en el decolonialisme, l'amor romàntic i el matrimoni com a institucions. S'apropa a històries personals, intenta escoltar amb paciència i expressa reflexions sensibles des d'una perspectiva política. Solen convocar-la personatges amb memòria d'un passat que conforma el seu present de manera particular: per ser una pèrdua/fractura dolorosa, per estar encobert, tergiversat o per haver definit una forma d'estar en el present.
El llenguatge audiovisual és el mitjà d'apropament, experimenta de forma documental. La càmera és la seva excusa, la que li permet infiltrar-se, des d'on observa. Amb ella en mà produeix intimitats. La presència de la Laura es percep, apareix dins un lleu reflex o dins una ombra. Teixeix trames de confiança que desborden la instància del retrobament entre dos. Així, un cos s'expressa donant lloc a que un altre cos s'expressi intentant contagiar a un tercer cos.
Espai La escocesa
